En aquest text el filòsof David Hume fa una crítica al
principi de causalitat, segons ell aquest no existeix sinó que allò en entenem
per efecte d’una causa no és més que el resultat. És a dir un fet que li
segueix un altre però que no necessàriament han d’estar connectats, sinó que ha
sigut a través de l’experiència que la nostra ment ha fet aquesta unió. Posa
l’exemple en que hi han dues boles de billar, si una es mou la nostra
experiència ens indica que l’altra és mourà, d’alguna manera ens guiem per els
fets del passat.
Segons Hume aquest principi és fals, ja que no hi ha una
absoluta certesa de que a una causa li segueixi un efecte, sinó que hi ha una
pluralitat d’efectes. Tampoc pot haber-hi una absoluta certesa perquè els fets
estan basats en l’experiència, i aquesta la rebem per els sentits i per tant no
el podem conèixer totalment. Per això diem que aquesta pluralitat d’efectes són
probables. Allò que ens fa deduir que aquest fet sigui més o menys probable és
l’experiència, els fets del passat. Llavors el futur ha d’estar d’acord amb
l’experiència. Aquesta veritat segons Hume és una qüestió de fet, ja que és a
posteriori, basada en l’experiència.
Aristòtil va utilitzar aquest principi, en el qual deia que
com totes les coses són mogudes per una altra, i aquesta per un altre i un
altre... per això havia d’existir un primer motor immòbil que mogués sense ser
mogut.
D’altra banda també podem diferenciar el concepte de Hume de
probabilitat front el coneixement, en que com va dir Kant: ‘ Hume va surprimir
el saber per donar pas a la creença’, aquesta creença dóna lloc a la
probabilitat. Per el contrari trobem a Descartes que defensa la certesa del
coneixement. L’escepticisme de Hume contra el dogma del jo de Descartes.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada