Activitat 40: Teoria hilemòrfica

dissabte, 19 de novembre del 2011

Aquest fragment pertany a l'obra Metafisica d'Aristòtil.
Diu que la substància és universal en els éssers i està formada per 2 principis la matèria i la forma.La matèria és inerta, amorfa i allò del que està fet, i la forma és l'essència.
Aplica la seva teoria a un exemple. Una estàtua de bronze, on el bronze és la matèria, la forma és l'aparença que mostra i la estàtua en si és la unió de tots dos elements.

Activitat 39: La temprança en la societat

divendres, 18 de novembre del 2011

Aquest fragment pertany al llibre IV de laRepública de Plató,Plató diferencia tres virtuts per una banda la temprança, la saviesa i el valor. Cada una d'aquestes virtuts correspon a una part de l'ànima, la temprança a la part concupiscible, la saviesa a la part racional i el valor a la part irracible.


Plató creu que la temprança és el valor més importat respecte alas altres dos ja que aquest el podem trobar a tota la ciutat, i afecta per igual a tots els individus tant d'una clase social com d'una altre.En canvi la saviesa i el valor només ho poseeixen pocs individus, en aquest cas els filòsofs.

A diferència d'altres virtuts com el coratge o la saviesa que nomès estàven a disposició d'uns pocs elegits, és a dir, els filòsofs.
Així doncs, la temprança és l'harmonia, la concòrdia, la relació o l'acord entre el superior i l'inferior, sobre els dos elements que han de governar tant la ciutat com l'individu.

Activitat 38: Les parts de l'ànima i la seva relació amb l'Estat

dissabte, 22 d’octubre del 2011

Parla sobre les parts de l'ànima i les relaciona amb les virtuts. La finalitat es arribar a la justícia, i només s'aconsegueix si cadascú fa allò que li pertoca. Plató arriba a aquesta conclusió i l'argumenta afirmant que si la ciutat és justa és degut a que la gent de cada estament social fa el que li pertoca. Per actuar d'aquesta manera cadascú ha de ser just i farà el que li pertoqui si totes les seves parts fan el que les correspon.
Llavors governarà la part racional ja que és sàvia i la fogositat haurà de ser súbdita d'aquesta.

Activitat 37: El coneixement racional

Afirma que l’acte és millor i més valuós que la forma ja que és la possibilitat feta realitat, per tant, l’esser ja és. Anteriorment aquest ésser es l’ésser que encara no és però pot arribar a ser ja que tendeix a la seva perfecció.
Pel que fa als contraris, defensa que la potència i l’acte dels contraris no poden existir a la vegada. Tal com diu al text “els contraris, però són impossibles alhora” perquè la potència es converteix en l’acte, i és impossible també que es donin els actes alhora (per exemple, l’estar sà i l’estar sofrint)”.

Activitat 36: Ciència (episteme) i opinió ( dóxa)

Sòcrates, és a dir Plató, es pregunta qui es el vertader filòsof. Per ell el filòsof es aquella persona delerosa, és a dir que desitja el coneixement de la veritat, aquell que vol arribar al coneixement de les idees del món intal·ligible i d’aquesta manera arribar a la saviesa.
Per el contrari, Plató diu, que hi ha persones que es deixen guiar per els sentits i veuen nomes colors, coses boniques, veus melodioses... nomes aparençes d’allo que realment serien les idees. Al igual que els habitants del Mite de La Caverna que només veuen les ombres reflectides i no són capaços d’arribar a la veritable realitat, les idees.
Segons aquesta teoria els filòsofs capaços d’arribar a la veritats són pocs tal com diu ‘ no hi pot haver gaires de capaços’. Té per tant una idea de filòsfofs elitistes ja que Plató era una persona aristocràtica.

Fem una divisió entre l’opinió d’aquelles persones que es troben en el grau de la conjectura i la creença i que viuen en un món d’aparençes com si estiguesin dormin aliens a tot allò que és veritable i vertader. I per altra banda la ciència aquell grau del coneixement en que es troben els filòsofs desperts i contemplant les idees en si i també com aquestes participen en les coses

Activitat 35 : El Demiürg com a causa ordenadora del món

Aquest fragment de Plató pertanya a la època de bellesa. Plató afirma que tot neix per una causa, és imposible que allò que és neixi sense causa. Tot allò que existeix té una raó per lo cual existir.El Demiürg ha creat les coses belles ja que les ha fet amb tota la seva essència i amb totes les característiques d'aquestes i per tant, si hagués utilitzat un model sotmès al naixement, aquestes obres ja no serien belles.

Activitat 34: El mite de la caverna

Aquest mite de la caverna correspon al llibre de la República de Plató el qual ens mostra dos mons, el món intal·ligible i el món sensible.

El món sensible correspon a les ombres que veuen els homes de la cavera que es troben atats, símbol que representa com l’ànima de la persona es troba presonera del cos. Aquestes ombres representades són un símbol que mostra que nosaltres les persones nomes veiem les coses sensibles, les coses que representen les idees, perque aquestes idees són els objectes del món intel·ligible alumbradaes per la llum, que es el Sol i que a la vegada representa l’idea de Bé.

D’aquesta manera ens mostra que nosaltres només podem apreciar les ombres , les aparences de les coses perque les idees en si nomes es troben a l’avast dels deus i dels filòsofs.

Tot i així Platóens mostra com un dels cavernicoles va al món intel·ligible perque representa que mor i que la seva ànima s’allibera de les cadenes del cos. És a aquest món on els objectes passen i on es troba la llum, la veritat. De manera que descobreix la veritat, però aquesta no és fàcil de descobrir ja que diu que quan mira el sol queda deslumbrat i no veu bé.

Aquest quan torna a la caverna sap que tot allò que veuen només són aparences i els altres li jtjen perque per ells allò és la veritat, allò que reben per el món dels sentits. Seria semblant a allò que li passa a un filòsof, que quan troba la veritat, és jutjat per l’Estat i acusat de mentider.




Aquí deixo un video de la explicació del mite de la caverna.

Activitat 33: La tesi de Gòrgies de Leontinos

Gòrgies defensa que no existeix res, ni els éssers ni els no-éssers.Res no existeix perque no podem justificar la seva existencia.Segons Gòrgies tampoc coneixem la quantitat d'unitats que existeixen, per tant no podem saber si allò que existeix es un o múltiple.En conclusió Gòrgies diu que res no existeix perque si el que és no existeix i el que no és tampoc exiteix, podem afirmar que res no existeix. Podriam comprar-ho amb Parmènides perque segons ell el que és és i el que no és no és. Per tant afirma que l'ésser és i existeix encara que no estigui sotmes al canvi.

Activitat 32: Diverses perspectives dels sofistes

-Naturalesa (physis): És una realitat única, que es desenvolupa des de si mateixa i per si mateixa. La naturalesa té les seves pròpies lleis. L'home sempre ha intentat dominar la naturalesa, però aquest fet és impossible ja que la naturalesa es desenvolupa ella mateixa

-Lleis (Nómos) :Prescripcions que fan els homes sobre la vida col·lectiva. La llei és essencial en la vida humana i busca l'equilibri i l'harmonia. Podem viurgràcies a les lleis

-Tècnica (Tèknhe): És l'art de fabricar quelcom real. Allò fabricat depen de l'home i la naturalesa.

-Ciutat (Polis): La ciutat es l'espai on viuen les persones, i a més es una xarxa on es relacionen les persones. No es pot viure separat de la ciutat a mes era com un espai en el qual els éssers humans podien relacionar-se i conviure

-Llenguatge,raó,pensament (Lógos): La comunicació és molt important. Els Sofistes creuen que la vida humana es desenvolupa en funció de la paraula. El lógos és una realitat peculiar.

-Educació (Paideia) : És una qüestió de llenguatge que s'introdueix a la ment dels éssers humans a través de la comunicació,utilitzaven el llenguatge per tal de manifestar aquests valors  ja que s'arriba a l'interior d'una persona mitjançant el diàleg.

-Veritat (Alétheia): La cerca de la veritat és una tasca humana. La veritat a de ser probada i argumentada. A més a de ser demostrada.

Activitat 31: Comparació entre Empèdocles i Anaxàgores

Tots dos filòsofs són pluralistes, és a dir, afirmen l’existència de diversos principis. En el cas de Empèdocles, són els quatre elements: aire, foc, terra i aigua. Són eterns i afirma que el que existeix és el resultat de barrejar i separar aquests quatre elements.

Anaxàgores defensa l’existència de les homeomeries, que són les llavors que ho componen tot. Tal com passa amb els quatre elements de Empèdocles, aquestes homeomeries també són eternes, però a més són immutables i poden dividir-se infinitament. Aquestes llavors no tenen moviment per si soles, necessiten un element extern al que Anaxàgores anomena noûs o intel·ligència.
En conclusió, a tots dos filòsofs se’ls considera filòsofs naturals o físics ja que estudien la naturalesa. Són pluralistes i tenen una gran influència de Parmènides i el seu ésser i no-ésser.


Activitat 30: Comentari de Parmènides

Comentari


En aquest text de Parmènides descriu a l'ésser com únic, etern i immutable, ja que  del no res no pot sortir res.Defensa això negant el canvi ja que no es pot saber l’origen i el final de l’ésser. Parmènides afirma que allò que no és, no es pot pensar ni expressar, i si quelcom és, si que es pot pensar i expressar.  En comparació Heràclit afirma que totes les coses canvien i neixen i es destrueixen i Parmènides nega el canvi i l’existència del no-res i afirma l’existència d’un sol ésser etern.

Activitat 29: Textos d'Heràclit

dijous, 20 d’octubre del 2011

Comentari


Tot és una guerra de contraris, després de néixer ve la mort, el dia i desprès la nit... Però tot forma part d'un equilibri ja que un no pot existir sense l'altre. Acaba en que aquesta guerra de contraris llueix amb certa harmonia ja que te un cert equilibri. El text afirma que la guerra, es a dir, el conflicte, sempre està present. Un exemple d'això és la nit i el dia: sense la nit, no podria existir el dia, i sense el dia no es podria donar pas la nit. Segons Heráclit la justícia és discòrdia, una lluita entre contraris que fan existeixi l'equilibri.

Activitat 28: El fragment d'Anaximandre

divendres, 30 de setembre del 2011

Text
"D'allà d'on ve el naixement als éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injustícia, segons l'ordre del temps"


Comentari



Anaximandre diu que l'arkhé és l'ápeiron. Per tant els elements estan en una guerra de contraris juntament amb tot el món, neixer i morir, crear destruir... L'arkhé és el que dona ordre al univers i posa justícia a la injustícia.

L'ápeiron és el que provoca el naixement i la mort, la creació i la destrucció... i cada estat passa al altre. L'ápeiron és l'ordre per tant tenim el Kosmos, i sense l'ápeiron estaríem sotmesos en el kaós, 
 a diferencia de Anaximandre, Tales creia que el arkhé de les coses era l'aigua

Inici d'un nou curs

diumenge, 18 de setembre del 2011

Ja em acabat les vacances i ara iniciem la recta final, segon de batxillerat!!


Activitat 27: Dilemes morals de la pàgina 206

dimecres, 25 de maig del 2011

DILEMA 1:

-És correcte mentir per protegir a algú ? Si es per protegir a algú sí, però en aquet cas no.
Què és abans: protegir un fill perquè no pateixi o que un fill no cometi una injustícia encara que pateixi ? Primer al teu fill, però en aquest cas es millor que el fill no cometi la injustícia.
-El fi “aprovar” justifica tots els mitjans ? No, ja que en aquesta situació estaries fent trampes per aprobar.

-La intenció de la mare d’en Lluís és bona ? Sí, ja que ella com a mare l'únic que vol es que el seu fill sigui feliç ella.

-Podem tenir bones intencions i que les conseqüències d’allò que fem siguin perjudicials? I a la inversa ? Sí, nosaltres podem fer diverses acción que a nosaltres ens semblin correctes, però això no vol dir que aquesta acció sigui la correcta.

-Quines conseqüències pot tenir per a la personalitat d’en Lluís adquirir aquest costum ? En Lluís acabarà sent una persona concentida i que quan sigui l'hora de que ell sol s'hagi d'enfrontar a una situacó no sabra ja que tota la vida la seva mare li a donat tot mastegat.

-Quines conseqüències pot tenir per a en Lluís que la seva mare el protegeixi sempre ? En Lluís no se sabra defensar ell sol a les diferents situacions que se li presentaran durant la vida.

-És comparable la conducta d’en Lluís a “copiar en els exàmens” ? Què és millor aprovar amb trampes o suspendre amb trampes ? Si que es comparable ja que ens els dos casos esta fent trampes igual. Jo crec que cap de les dos coses esta bé perquè ens els dos casos has fet trampes però posats a escullir crec que es millor aprovar amb trampes.

DILEMA 2

-L’Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat ? Per què ? No hauria de canviar de feina ja que si ell deixa aquella feina, una altre persona la ocupara i per tant igualment es seguirien talant arbres.

-Tenim obligacions amb les generacions futures ? Sí, el que hauríem de fer ara es procurar que les seguents generacions es trobesin el món tal i com ens l'hem trobat nosaltres o inclús una mica millor.

-Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència ? Per què ? No ja que cadascú té els seus propis recursos per sobreviure.

-Com es pot resoldre el conflicte entre els drets dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els “pulmons” de la terra ? Apliacnt un equilibri.

-De qui són responsabilitat els problemes mediambientals ? Dels governs ? Dels individus ? Per què ? Jo crec que es de tots ja que tothom aprofitem els recursos per sobreviure.

-Què hi diria un utilitarista ? Que en l’Alfons hauria de deixar la feina, ja que des de la seva postura s’ha d’intentar proporcionar la màxima felicitat per al major nombre de persones.

Activitat 26: Comentari de text pàgina 183 i biogràfia de Sèneca

divendres, 20 de maig del 2011

Biografia de Seneca
Luci Anneu Sèneca, usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove fou un filòsof romà, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina. Nascut a Corduba (l'actual Còrdova), Sèneca fou el segon fill d'Hèlvia i Marc (Luci) Anneu Sèneca, un ric retòric conegut com a Sèneca el vell. El seu germà gran, Luci Juni Gal·lió, fou procònsol a l'Acaia (on segons antics documents cristians es va trobar amb l'apòstol Pau cap al 52). Sèneca fou l'oncle del poetaLucà, a través del seu germà petit, Marc Anneu Mela.
La tradició diu que va ser un nen malaltís, i que estudià a Roma. Aprengué retòrica, i fou iniciat en la filosofia estoica per Àtal i Sotió. Degut a la seva malaltia s'estigué a Egipte des del 25 al 31 per ser curat.
En tornar, s'establí amb èxit com advocat. Cap a l'any 37 per poc morí, degut a problemes amb l'emperador Calígula, que només li perdonà la vida perquè pensava que la seva mala salut acabaria amb ell. L'any 41, Valèria Messal·lina, esposa de Claudi, convencé el seu marit de desterrar Sèneca a Còrsega acusat d'adulteri amb Júlia Livil·la. Passà aquest exili ocupat en la l'estudi de la natura i la filosofia, i escrigué les Consolacions.
L'any 49, la nova dona de Claudi, Agripina, el cridà a Roma per educar el seu fill, Luci Domici Aenobarb, que esdevindria l'emperador Neró. Després de l'assassinat de Claudi el 54, l'emperadriu assegurà el tron pel seu fill Neró, en comptes del seu fillastre Britànic.
Els seus primers cinc anys, el quinquennium Neronis, Neró governà sàviament sota la influència de Sèneca i del prefecte pretorià, Sext Afrani Burre. Però aquests aviat perderen la influència, i el seu regnat esdevingué tirànic. Amb la mort del prefecte l'any 62, Sèneca es retirà, per poder dedicar-se a estudiar i escriure.
El 65 fou acusat d'implicar-se en un complot per matar l'emperador, la Conspiració de Pisó. Sense cap judici, Neró li ordenà de suïcidar-se. Tàcit ens narra la seva mort. A la seva dona, Pompeia Paulina, que intentà també matar-se, li fou ordenat per Neró de viure.

Comentari


Sèneca diu que quan es manté intactes les caracteristiques naturals de quan neix, es a dir, es viu tal i com la natura vol però sense deixar-se influenciar per les coses externes, coses artificials que fan que perdem la llibertat i no poguem guia la nostra guia, quan aconseguim tot això serem lliures i per tant serem feliços.
Segons Sèneca, ser lliure es evitar els factors externs, que si ho comparem amb els deterministas, són la cara i la creu ja que el primer diu que s'ha de ser lliure però els segon parla de que al estar determintats ens em de deixar influenciar per les coses externes.

Activitat 25: La llibertat interior, font de felicitat

dilluns, 9 de maig del 2011

En aquest fragment del llibre “Manual” o “Enquiridió” del filòsof grec Epictet, segons ell, hi han dos coses, unes les quals les tenim en el nostre dmini i d’altres que no, les coses que tenim en el nostre domini son les que ens proporcionen la felicitat per naturalesa com la llibertat. Encara que les coses que no tenim al nostre domini son les que no ens proporcionen la felicitat com carrecs, riquesa…

Epictet diu que no ens hem de deixar portar per aquestes coses que no estan sota el nostre domini, aquestes coses ens acabaran enganyant i l'únic que ens portaran seran sentiments negatius que tan ens afectaran a nosaltres com als que ens envolten.




Biografia


Epictet va ser un filòsof grec, de l'escola estoica, que va viure part de la seva vida com a esclau a Roma. Fins a on se sap, no va deixar obra escrita, però dels seus ensenyaments es conserven un Enchyridion o 'Manual', i uns Discursos, editats pel seu deixeble Flavio.


 

Activitat 25: La llibertat interior, font de felicitat

En aquest fragment, segons Epictet hi han dos coses, unes les quals les tenim en el nostre dmini i d’altres que no, les coses que tenim en el nostre domini son les que ens proporcionen la felicitat per naturalesa com la llibertat. Encara que les coses que no tenim al nostre domini son les que no ens proporcionen la felicitat com carrecs, riquesa…

Epictet diu que no ens hem de deixar portar per aquestes coses que no estan sota el nostre domini, aquestes coses ens acabaran enganyant i l'únic que ens portaran seran sentiments negatius que tan ens afectaran a nosaltres com als que ens envolten.

Epictet va ser un filòsof grec, de l'escola estoica, que va viure part de la seva vida com a esclau a Roma. Fins a on se sap, no va deixar obra escrita, però dels seus ensenyaments es conserven un Enchyridion o 'Manual', i uns Discursos, editats pel seu deixeble Flavio 

Activitat 24: Comparació Aristotil i Epicur

diumenge, 1 de maig del 2011

MODELS DE FELICITAT:


Filosofia d’Aristòtil

Filosofía d’Epicur

-Creu que la felicitat s’adquireix sentint-se autorealitzat. I poder assolir les pròpies metes. (Eudemonisme)

-Aristòtil busca el plaer però creu que ve donat per la autorealització i no per altres coses com creu Epicur.

-Busca la funció del home , pensa que el que es bó i el bé estan en la funció. Pertant busca si hi ha alguna funció que li sigui pròpia.

-No escollim per cercar el plaer sino que apartir de els fets el trobarem.

-No cerca la felicitat en l’autorealització.


-Per a ell la concepció de la felicitat és experimentar plaer i aconseguir evitar el dolor. (hedonisme)

-No busca la funció del home ja que no creu en l’autorealització com a font de la felicitat.

-Sino què partim de tota elecció i jutgem  tot amb la sensació per tal d’adquirir aquest plaer reconegut com el be primer i connatural.

Activitat 23: Definicions tema 9

dimecres, 20 d’abril del 2011

-Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar.

-Virtut: hàbit que predisposa a obrar bé

-Amoral: No tenir sentit moral, és a dir, no saber distingir entre el bé i el mal.

-Consciència moral: És aquella capacitat humana que unes formes de vida o principis són més humanitza dors que uns altres.

-Responsabilitat: És aquella capacitat de l’ésser humà per tenir el coneixement moral per ser amo dels nostres actes.

-Llibertat externa: manca de coacció externa.

-Lliure albir: capacitat de triar entre diferents accions.

-Condicionament: És basa en no tenir la llibertat absoluta, però si la suficient per ser responsable dels teus actes.

-Destí: els estoics creien que hi havia una raó primera, una llei que regia l’univers en el qual tot succeïa fatalment.

-Estoïcisme: És la filosofia que defensa que el futur està escrit, i que tot el que passa ha de passar i per tant hem de ser impertorbables.

-Principi de causalitat: Origen del determinisme físic. Tot efecte té una causa i tota causa té un efecte.

-Determinisme genètic: Per part dels corrents sociobiològics que veuen en la dotació genètica de cadascun de nosaltres les causes de totes les nostres actuacions.

-Indeterminisme: Posició filosòfica on l’ésser humà no està determinat fonamentalment i és lliure.

-Racionalitat econòmica: tipus de racionalitat que sempre elegeix maximitzant beneficis i minimitzant costos.
-Autonomia moral: Capacitat d’una persona de prendre decisions per un mateix sense deixar-se influenciar pels altres.

-Nivell preconvencional: la persona té per just allò que satisfà els seus interessos. Es respecten les normes només per les conseqüències que pot comportar vulnerar-les.

-Nivell convencional: la persona considera just allò que concorda amb les lleis pròpies de la societat, i se sent membre d’una comunitat de la qual reconeix i admet les normes, les regles i els principis.

-Nivell postconvencional: La persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals, i per tant son autònoms.

-Lògica de l’atenció: Llenguatge femení. La maduresa és desenvolupar un sentit de compassió i de la responsabilitat per aquells que necessiten ajuda.

Activitat 22: Canço de llibertat

dimecres, 23 de març del 2011

Free - Donavon Frankenreiter and Jack Johnson





Activitat 21: Definicions tema 8

dimarts, 22 de març del 2011

-Monisme materialista: teories que expliquen el psiquisme humà com una conseqüència del cervell tan desenvolupat que tenim els éssers humans.


-Fisicalisme: afirma que les activitats mentals són simples processos fisicoquímics o neurofisiològics.

-Materialisme emergentista: considera que el que és mental emergeix evolutivament del que és físic, i considera que només hi ha una substància, la matèria, amb moltes i diferents propietats fruit d’una evolució.

-Dualisme platònic: afirma que l’ésser humà està compost de cos i ànima, però que aquesta unió és un simple accident. L’ànima és immortal i immaterial, mentre que el cos és mortal i material.

-Hilemorfisme: afirma que la matèria no pot existir sense una forma determinada, el cos és la base material i l’ànima és la forma substancial de l’ésser humà.

-Dualisme interaccionista: manté que ment i cervell són dues realitats diferents, que hi ha fets que per ser explicats reclamen una ment autoconscient, i que la interacció entre el que és físic i el que és mental passa a l’escorça cerebral.

-Interaccionisme emergentista: dóna suport al monisme però també a la vegada al dualisme i s’allunya del materialisme.

-Raó teòrica: s’ocupa d’allò que no pot ser d’altra manera, és a dir aquells objectes o esdeveniments que ho són necessàriament.

-Raciovitalisme: afirma que la raó vital no és un tipus de raó comparable a les altres, sinó que és la vida com a raó. La raó és un element constitutiu de la vida, de manera que no es pot entendre la vida sense raó.

-Raó instrumental: utilització del coneixement teòric i la raó com a instrument per fabricar artefactes amb els quals dominar la naturalesa.

-Acció comunicativa: Acció orientada a la comunicació o l’entesa.

-Persona (Boeci): substància individual, és a dir que subsisteix per si mateix, de naturalesa racional, està dotat d’autoconsciència, voluntat i sociabilitat.

-Personalisme: corrent filosòfic el nucli del qual consisteix a considerar l’ésser humà com a persona, com a realitat individual i comunitària a la vegada.

-Dignitat: característica pròpia dels éssers humans, ja que som lliures i això en dóna autonomia, és a dir la capacitat de crear, amb el món de lleis naturals, un món moral.

-Existència encarnada: dir que les persones existeixen significar que estan dotades d’una interioritat que els permet sortir de si mateixes i obrir-se a les altres coses.

Activitat 20: Teories sobre el cervell i la ment

dijous, 3 de març del 2011

Activitat 19. Definicions tema 6

-Animal cultural: ésser humà o animal peculiar amb una naturalesa biológica que s’obre a l’ordre cultural: al llenguatge, la técnica, la moral, el dret, l’economia, l’art, la ciencia i la religió.

-Individualisme possessiu: Segons aquesta teoria cada ésser humà és l' únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.


-Individualisme altruista: es el contrari a altruista. Es doncs necessari trobar l’equilibri entre un individualisme insolidari, que no respon a la realitat humana, i un col·lectivisme que anul·li la individualitat, perquè tampoc respon al que som.


-Sociabilitat natural: És la teoria dita per Aristòtil que defensa que l’ésser humà és sociable per naturalesa.


-Contractualisme: Teoria que defensa que l’ésser humà no és social per naturalesa, sinó com a fruit d’un pacte per evitar la lluita dels uns contra els altres.


-Estat de natura: Estat inicial en que es troba l’ésser humà.


-Antropologia cultural: Estudi de l’ésser humà des del punt de vista cultural.


-Cultura: Conjunt d’artefactes, valors, actituds, coneixements,... que un determinat grup 
accepta com a propis.


-Subcultura: Grup de persones amb un conjunt distintiu de comportaments, idees, creences, que les diferència de la cultura dominant de la que formen part.


-Contracultura: Moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societats alternatives.


-Nous moviments socials: Intenten trobar un sentit a l’existència per diferents mitjans com ara sortides del nucli familiar, reunions, activitats, xerrades..., i rebutgen el materialisme social.


-Civilització (Huntington): Progrés de la humanitat fins a un estat superior al qual es desitja i s’espera confiadament arribar.


-Etnocentrisme: Analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.


-Racisme: Afirmació de l’existència de races superiors i races inferiors.


-Aporofòbia: Sentiment d’exclusió i d’odi al pobre.


-Multiculturalisme: existències de diferents cultures en un mateix escriptori.


-Interculturalisme: Parteix del respecte a les altres cultures i propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d' igualtat basant-se en el reconeixement de la naturalesa pluralista de la nostra societat, en la comprensió de la complexitat de les relacions interculturals, en el diàleg entre les cultures i en la col·laboració en la recerca de respostes als problemes mundials. 


-Relativisme cultural: Proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diverses expressions culturals.


-Universalisme: Descobreix uns valors compartits entre les diverses cultures, entre els quals destaca el respecte a les diferències culturals.


-Civilització mundial: Societat fomentada pels mínims morals (el respecte als drets humans, la llibertat, la igualtat i la solidaritat, i l’actitud dialogant).
Havia 

Activitat 18: Samuel P. Huntington

En el primer text l'autor defensa que la era en la qual dominaven les cultures occidentals, s'acaba. I que es crearà una societat on les petites civilitzacions es posaran d'acord i arribaran a una consolidació. Posaran en comú pensaments, costums, tradicions...

En el segon text Huntington sobre la característica que tenen en comú totes les societats i cultures. Concretament parla sobre l'universalitat, ja que tots els éssers vius vivim en una mateix planeta.

Activitat 17. L'aporofòbia

Aquest text d’Adela Cortina ens explica que actualment es creu que els principals problemes estan causats per el racisme, la xenofòbia i problemes religiosos però el que es verdaderament real es que apart d’aquests tres problemes també es troben molts casos d’aporofobia, odi a la gent pobre. Aquest odi, rencor o com el vulgui dir el que el pateixi el trobem a molts llocs, per exemple quan un home ven arreglat entra a una tenda, se sent còmode i la atenció que rep es correcta, però quan un home mal vestit, i amb una aparença de ser pobre, el miren malament, el fan sentir incòmode i fan el possible per que vagi fora de la tenda.

Aquest es un exemple de molts, però la idea es molt bàsica, una persona mal vestida, bruta i sense diners, a la gent no li agrada i bàsicament la marginen i miren malament. Ens em trobat moltes vegades en aquestes situacions ja que al viure en una zona de comerç mediterrània trobem molta gent que ve de fora i al ser diferents o anar més malament vestits per les condicions de vida que portaven al seu país ja els miren malament i ells solament busquem una millora per a ells mateixos i el que es troben es una marginació per la resta de població cap a ells.