Activitat 38: Les parts de l'ànima i la seva relació amb l'Estat

Parla sobre les parts de l'ànima i les relaciona amb les virtuts. La finalitat es arribar a la justícia, i només s'aconsegueix si cadascú fa allò que li pertoca. Plató arriba a aquesta conclusió i l'argumenta afirmant que si la ciutat és justa és degut a que la gent de cada estament social fa el que li pertoca. Per actuar d'aquesta manera cadascú ha de ser just i farà el que li pertoqui si totes les seves parts fan el que les correspon.

Llavors governarà la part racional ja que és sàvia i la fogositat haurà de ser súbdita d'aquesta.

Activitat 37: El coneixement racional

Afirma que l’acte és millor i més valuós que la forma ja que és la possibilitat feta realitat, per tant, l’esser ja és. Anteriorment aquest ésser es l’ésser que encara no és però pot arribar a ser ja que tendeix a la seva perfecció.

Pel que fa als contraris, defensa que la potència i l’acte dels contraris no poden existir a la vegada. Tal com diu al text “els contraris, però són impossibles alhora” perquè la potència es converteix en l’acte, i és impossible també que es donin els actes alhora (per exemple, l’estar sà i l’estar sofrint)”.

Activitat 36: Ciència (episteme) i opinió ( dóxa)

Sòcrates, és a dir Plató, es pregunta qui es el vertader filòsof. Per ell el filòsof es aquella persona delerosa, és a dir que desitja el coneixement de la veritat, aquell que vol arribar al coneixement de les idees del món intal·ligible i d’aquesta manera arribar a la saviesa.

Per el contrari, Plató diu, que hi ha persones que es deixen guiar per els sentits i veuen nomes colors, coses boniques, veus melodioses... nomes aparençes d’allo que realment serien les idees. Al igual que els habitants del Mite de La Caverna que només veuen les ombres reflectides i no són capaços d’arribar a la veritable realitat, les idees.

Segons aquesta teoria els filòsofs capaços d’arribar a la veritats són pocs tal com diu ‘ no hi pot haver gaires de capaços’. Té per tant una idea de filòsfofs elitistes ja que Plató era una persona aristocràtica.

Fem una divisió entre l’opinió d’aquelles persones que es troben en el grau de la conjectura i la creença i que viuen en un món d’aparençes com si estiguesin dormin aliens a tot allò que és veritable i vertader. I per altra banda la ciència aquell grau del coneixement en que es troben els filòsofs desperts i contemplant les idees en si i també com aquestes participen en les coses

Activitat 35 : El Demiürg com a causa ordenadora del món

Aquest fragment de Plató pertanya a la època de bellesa. Plató afirma que tot neix per una causa, és imposible que allò que és neixi sense causa. Tot allò que existeix té una raó per lo cual existir.El Demiürg ha creat les coses belles ja que les ha fet amb tota la seva essència i amb totes les característiques d'aquestes i per tant, si hagués utilitzat un model sotmès al naixement, aquestes obres ja no serien belles.

Activitat 34: El mite de la caverna

Aquest mite de la caverna correspon al llibre de la República de Plató el qual ens mostra dos mons, el món intal·ligible i el món sensible.

El món sensible correspon a les ombres que veuen els homes de la cavera que es troben atats, símbol que representa com l’ànima de la persona es troba presonera del cos. Aquestes ombres representades són un símbol que mostra que nosaltres les persones nomes veiem les coses sensibles, les coses que representen les idees, perque aquestes idees són els objectes del món intel·ligible alumbradaes per la llum, que es el Sol i que a la vegada representa l’idea de Bé.

D’aquesta manera ens mostra que nosaltres només podem apreciar les ombres , les aparences de les coses perque les idees en si nomes es troben a l’avast dels deus i dels filòsofs.

Tot i així Platóens mostra com un dels cavernicoles va al món intel·ligible perque representa que mor i que la seva ànima s’allibera de les cadenes del cos. És a aquest món on els objectes passen i on es troba la llum, la veritat. De manera que descobreix la veritat, però aquesta no és fàcil de descobrir ja que diu que quan mira el sol queda deslumbrat i no veu bé.

Aquest quan torna a la caverna sap que tot allò que veuen només són aparences i els altres li jtjen perque per ells allò és la veritat, allò que reben per el món dels sentits. Seria semblant a allò que li passa a un filòsof, que quan troba la veritat, és jutjat per l’Estat i acusat de mentider.




Aquí deixo un video de la explicació del mite de la caverna.

Activitat 33: La tesi de Gòrgies de Leontinos

Gòrgies defensa que no existeix res, ni els éssers ni els no-éssers.Res no existeix perque no podem justificar la seva existencia.Segons Gòrgies tampoc coneixem la quantitat d'unitats que existeixen, per tant no podem saber si allò que existeix es un o múltiple.En conclusió Gòrgies diu que res no existeix perque si el que és no existeix i el que no és tampoc exiteix, podem afirmar que res no existeix. Podriam comprar-ho amb Parmènides perque segons ell el que és és i el que no és no és. Per tant afirma que l'ésser és i existeix encara que no estigui sotmes al canvi.

Activitat 32: Diverses perspectives dels sofistes

-Naturalesa (physis): És una realitat única, que es desenvolupa des de si mateixa i per si mateixa. La naturalesa té les seves pròpies lleis. L'home sempre ha intentat dominar la naturalesa, però aquest fet és impossible ja que la naturalesa es desenvolupa ella mateixa

-Lleis (Nómos) :Prescripcions que fan els homes sobre la vida col·lectiva. La llei és essencial en la vida humana i busca l'equilibri i l'harmonia. Podem viure gràcies a les lleis

-Tècnica (Tèknhe): És l'art de fabricar quelcom real. Allò fabricat depen de l'home i la naturalesa.

-Ciutat (Polis): La ciutat es l'espai on viuen les persones, i a més es una xarxa on es relacionen les persones. No es pot viure separat de la ciutat a mes era com un espai en el qual els éssers humans podien relacionar-se i conviure

-Llenguatge,raó,pensament (Lógos): La comunicació és molt important. Els Sofistes creuen que la vida humana es desenvolupa en funció de la paraula. El lógos és una realitat peculiar.

-Educació (Paideia) : És una qüestió de llenguatge que s'introdueix a la ment dels éssers humans a través de la comunicació,utilitzaven el llenguatge per tal de manifestar aquests valors  ja que s'arriba a l'interior d'una persona mitjançant el diàleg.

-Veritat (Alétheia): La cerca de la veritat és una tasca humana. La veritat a de ser probada i argumentada. A més a de ser demostrada.

Activitat 31: Comparació entre Empèdocles i Anaxàgores

Tots dos filòsofs són pluralistes, és a dir, afirmen l’existència de diversos principis. En el cas de Empèdocles, són els quatre elements: aire, foc, terra i aigua. Són eterns i afirma que el que existeix és el resultat de barrejar i separar aquests quatre elements.

Anaxàgores defensa l’existència de les homeomeries, que són les llavors que ho componen tot. Tal com passa amb els quatre elements de Empèdocles, aquestes homeomeries també són eternes, però a més són immutables i poden dividir-se infinitament. Aquestes llavors no tenen moviment per si soles, necessiten un element extern al que Anaxàgores anomena noûs o intel·ligència.

En conclusió, a tots dos filòsofs se’ls considera filòsofs naturals o físics ja que estudien la naturalesa. Són pluralistes i tenen una gran influència de Parmènides i el seu ésser i no-ésser.

Activitat 30: Comentari de Parmènides

Comentari


En aquest text de Parmènides descriu a l'ésser com únic, etern i immutable, ja que  del no res no pot sortir res.Defensa això negant el canvi ja que no es pot saber l’origen i el final de l’ésser. Parmènides afirma que allò que no és, no es pot pensar ni expressar, i si quelcom és, si que es pot pensar i expressar.  En comparació Heràclit afirma que totes les coses canvien i neixen i es destrueixen i Parmènides nega el canvi i l’existència del no-res i afirma l’existència d’un sol ésser etern.

Activitat 29: Textos d'Heràclit

Comentari


Tot és una guerra de contraris, després de néixer ve la mort, el dia i desprès la nit... Però tot forma part d'un equilibri ja que un no pot existir sense l'altre. Acaba en que aquesta guerra de contraris llueix amb certa harmonia ja que te un cert equilibri. El text afirma que la guerra, es a dir, el conflicte, sempre està present. Un exemple d'això és la nit i el dia: sense la nit, no podria existir el dia, i sense el dia no es podria donar pas la nit. Segons Heráclit la justícia és discòrdia, una lluita entre contraris que fan existeixi l'equilibri.