Activitat 22: Canço de llibertat

Free - Donavon Frankenreiter and Jack Johnson

Activitat 21: Definicions tema 8

-Monisme materialista: teories que expliquen el psiquisme humà com una conseqüència del cervell tan desenvolupat que tenim els éssers humans.

-Fisicalisme: afirma que les activitats mentals són simples processos fisicoquímics o neurofisiològics.

-Materialisme emergentista: considera que el que és mental emergeix evolutivament del que és físic, i considera que només hi ha una substància, la matèria, amb moltes i diferents propietats fruit d’una evolució.

-Dualisme platònic: afirma que l’ésser humà està compost de cos i ànima, però que aquesta unió és un simple accident. L’ànima és immortal i immaterial, mentre que el cos és mortal i material.

-Hilemorfisme: afirma que la matèria no pot existir sense una forma determinada, el cos és la base material i l’ànima és la forma substancial de l’ésser humà.

-Dualisme interaccionista: manté que ment i cervell són dues realitats diferents, que hi ha fets que per ser explicats reclamen una ment autoconscient, i que la interacció entre el que és físic i el que és mental passa a l’escorça cerebral.

-Interaccionisme emergentista: dóna suport al monisme però també a la vegada al dualisme i s’allunya del materialisme.

-Raó teòrica: s’ocupa d’allò que no pot ser d’altra manera, és a dir aquells objectes o esdeveniments que ho són necessàriament.

-Raciovitalisme: afirma que la raó vital no és un tipus de raó comparable a les altres, sinó que és la vida com a raó. La raó és un element constitutiu de la vida, de manera que no es pot entendre la vida sense raó.

-Raó instrumental: utilització del coneixement teòric i la raó com a instrument per fabricar artefactes amb els quals dominar la naturalesa.

-Acció comunicativa: Acció orientada a la comunicació o l’entesa.

-Persona (Boeci): substància individual, és a dir que subsisteix per si mateix, de naturalesa racional, està dotat d’autoconsciència, voluntat i sociabilitat.

-Personalisme: corrent filosòfic el nucli del qual consisteix a considerar l’ésser humà com a persona, com a realitat individual i comunitària a la vegada.

-Dignitat: característica pròpia dels éssers humans, ja que som lliures i això en dóna autonomia, és a dir la capacitat de crear, amb el món de lleis naturals, un món moral.

-Existència encarnada: dir que les persones existeixen significar que estan dotades d’una interioritat que els permet sortir de si mateixes i obrir-se a les altres coses.

Activitat 20: Teories sobre el cervell i la ment

Teories sobre el cervell i la ment

View more presentations from Ana Llado.

Activitat 19. Definicions tema 6

-Animal cultural: ésser humà o animal peculiar amb una naturalesa biológica que s’obre a l’ordre cultural: al llenguatge, la técnica, la moral, el dret, l’economia, l’art, la ciencia i la religió.

-Individualisme possessiu: Segons aquesta teoria cada ésser humà és l' únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.

-Individualisme altruista: es el contrari a altruista. Es doncs necessari trobar l’equilibri entre un individualisme insolidari, que no respon a la realitat humana, i un col·lectivisme que anul·li la individualitat, perquè tampoc respon al que som.

-Sociabilitat natural: És la teoria dita per Aristòtil que defensa que l’ésser humà és sociable per naturalesa.

-Contractualisme: Teoria que defensa que l’ésser humà no és social per naturalesa, sinó com a fruit d’un pacte per evitar la lluita dels uns contra els altres.

-Estat de natura: Estat inicial en que es troba l’ésser humà.

-Antropologia cultural: Estudi de l’ésser humà des del punt de vista cultural.

-Cultura: Conjunt d’artefactes, valors, actituds, coneixements,... que un determinat grup 

accepta com a propis.

-Subcultura: Grup de persones amb un conjunt distintiu de comportaments, idees, creences, que les diferència de la cultura dominant de la que formen part.

-Contracultura: Moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societats alternatives.

-Nous moviments socials: Intenten trobar un sentit a l’existència per diferents mitjans com ara sortides del nucli familiar, reunions, activitats, xerrades..., i rebutgen el materialisme social.

-Civilització (Huntington): Progrés de la humanitat fins a un estat superior al qual es desitja i s’espera confiadament arribar.

-Etnocentrisme: Analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.

-Racisme: Afirmació de l’existència de races superiors i races inferiors.

-Aporofòbia: Sentiment d’exclusió i d’odi al pobre.

-Multiculturalisme: existències de diferents cultures en un mateix escriptori.

-Interculturalisme: Parteix del respecte a les altres cultures i propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d' igualtat basant-se en el reconeixement de la naturalesa pluralista de la nostra societat, en la comprensió de la complexitat de les relacions interculturals, en el diàleg entre les cultures i en la col·laboració en la recerca de respostes als problemes mundials. 

-Relativisme cultural: Proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diverses expressions culturals.

-Universalisme: Descobreix uns valors compartits entre les diverses cultures, entre els quals destaca el respecte a les diferències culturals.

-Civilització mundial: Societat fomentada pels mínims morals (el respecte als drets humans, la llibertat, la igualtat i la solidaritat, i l’actitud dialogant).

Havia 

Activitat 18: Samuel P. Huntington

En el primer text l'autor defensa que la era en la qual dominaven les cultures occidentals, s'acaba. I que es crearà una societat on les petites civilitzacions es posaran d'acord i arribaran a una consolidació. Posaran en comú pensaments, costums, tradicions...

En el segon text Huntington sobre la característica que tenen en comú totes les societats i cultures. Concretament parla sobre l'universalitat, ja que tots els éssers vius vivim en una mateix planeta.

Activitat 17. L'aporofòbia

Aquest text d’Adela Cortina ens explica que actualment es creu que els principals problemes estan causats per el racisme, la xenofòbia i problemes religiosos però el que es verdaderament real es que apart d’aquests tres problemes també es troben molts casos d’aporofobia, odi a la gent pobre. Aquest odi, rencor o com el vulgui dir el que el pateixi el trobem a molts llocs, per exemple quan un home ven arreglat entra a una tenda, se sent còmode i la atenció que rep es correcta, però quan un home mal vestit, i amb una aparença de ser pobre, el miren malament, el fan sentir incòmode i fan el possible per que vagi fora de la tenda.

Aquest es un exemple de molts, però la idea es molt bàsica, una persona mal vestida, bruta i sense diners, a la gent no li agrada i bàsicament la marginen i miren malament. Ens em trobat moltes vegades en aquestes situacions ja que al viure en una zona de comerç mediterrània trobem molta gent que ve de fora i al ser diferents o anar més malament vestits per les condicions de vida que portaven al seu país ja els miren malament i ells solament busquem una millora per a ells mateixos i el que es troben es una marginació per la resta de població cap a ells.

Activitat 16. El nacionalisme

El nacionalisme es un sentiment, una forma de cultura, o un moviment social que es centra en la nació. És un tipus de col·lectivisme emfatitzant en la colectivitat d'una nació específica.

Durant al llarg de la historia la gent a anat interpretant el nacionalisme de diferents maneres.

El nacionalisme no es pas una cosa dolenta, el que passa es que cadascú a de respectar a la seva nació, per tant estimar el lloc d'on venim, on vivim...

 Ja que es una cosa que no podras canviar mai a la vida, per això es molt millor respectar-la des del començament.

Activitat 15: Exercici 3 pàgina 133

Analitza el contungut de les afirmacions següents (el problema que plantegen i les actituds que expressen) i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural.

-Jo et tolero, admeto que les coses les entenguis així, però cadascú a casa seva.

(Relativisme cultural/ separació entre cultures)

-Els immigrants que viuen al nostre país han d'acceptar totes les nostres formes de vida. (Etnocentrisme)

-És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu.

( Relativisme cultural/ es toleren, però sense interès a mantenir contacte).

-Com han de tenir feina els immigrants si no tenim nosaltres!

(Etnocentrisme /Racisme)

-És impossible entendre's amb els paios!

(Etnocentrime)

-Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres?

(Relativisme cultural)

Activitat 14. Exercici 2 pàgina 133

Imagina que treballes en una empresa que es dedica a fer estudis sociològics i anàlisis de població, i que t'han demanat que classifiquis els grups següents, indicant si corresponen a una subcultura, una contracultura o cap de les dues:

-Grup d'immigrants que viuen en un centre d'acollida. Cap de les dues

-Grup de skin heads. Contracultura

-Comunitat jueva del Segrià. Subcultura

-Grup d'acció ecologista. Contracultura

-Poblat gitano als afores d'una ciutat. Subcultura

-Casa regional d'Aragó a Tarragona. Cap de les dues

-Grups de Boixos Nois, de Yomus, d'Ultrasur... Contracultura

-Associació filatèica de Taradell. Cap de les dues

Activitat 13. La cultura com a manera de viure.

Aquest text adaptat per Ashley Montagu ens explica que es la cultura amb relació amb l'home, amb la manera en la que es situa al món. La manera de viure. S'identifica amb la propia vida, ja que no es una cosa que naixem i ja tenim sino que tenim que descobrirla, aprendrela i saber adecuarla a la nostra manera manera de vida. Es un altre tipus d'estudi que ens aporta moltes coses positives per la manera de viure.

Activitat 12. Teoria d'Aristòtil, Hobbes i Rousseau.

-Quina teoria consideres més coherent?

Segons Aristòtil l’èsser huma es un animal polític, sociable per naturalesa. Si no fos per la societat l’èsser huma estaria insatisfet amb ell mateix ja que li faltaria alguna cosa, li faltaria la comunicació i la relació amb els demes i poder comprovar que te una vida i la comparteix amb les persones que l’envolten.

En comparació amb els animals, nosaltres podem viure en societat ja que obtenim la raó per diferenciar el bé del mal, tenim un llenguatge per comunicarnos entre nosaltres.

La teoria del contractualisme diu que l'ésser humà no és sociable per naturalesa. La naturalesa és una construcció artificial. Aquesta teoria la defensen:

Hobbes: Té una consideració pessimista dels éssers humans, i parteix de que vivim en una societat en la qual ens movem per un egoisme propi.

Rousseau: defensa que l’home natural i solitari , en principi no necessita viure en societat,però es mou per un impuls benèvol cap als altres.

Jo crec que aquesta teoria d’Aristòtil és la més adecuada ja que si el ser huma no fos sociable per naturalesa, ni l’antepassat més antic nostre s’hagues comunicat amb un altre ésser, i d’aquesta manera la raça no hagues avançat en molts aspectes i caracteristiques.

Activitat 11. L’ individualisme possessiu

El que ens vol dir aquest text és que el ser humà es humà faci el que faci o el que vulgui, igual que qualsevol esser viu. Encara que vulguis ser una altre cosa no es pot ja que cada cosa es el que li toca ser. També cal dir que el ser humà es lliure dels altres i no fa falta dependre dels demes. 

L’esser humà d’alguna manera en viure en conjunt deu la convivència però si fos un ermita no deuria res a ningú.  El mercat es la base per la societat ja que tot són possessions excepte les persones, incloent la convivència, es mercantil ja que la societat et demana anar vestit el que ha fet que tu et compressis roba.

Activitat 10: Definicions Tema 2

-Noema: Objecte de la consciència segons la fenomenologia.

-Prejudici: judici previ que hem adquirit per educació, cultura i socialització.

-Ignorància: Estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.

-Autoritat: Criteri de veritat en el qual s’accepta una afirmació com a certa perquè prové d’algú a qui se lo concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria. 

-Coherència lògica: Criteri logicomatemàtic que consisteix a comprovar que no hi ha contradicció entre els enunciats que pertanyen a un mateix sistema.

-Adequació: Relació especial d’ajust entre l’objecte i el subjecte.

-Utilitat: Per una banda operativitat en la resolució de problemes i per l’altra conseqüències beneficioses.

-Consens: Acord entre una comunitat d’interlocutors.

-Contingència: Allò que és, però pot deixar de ser i pot no haver estat.

-Necessitat: Quelcom que és absolutament real i com que existeix no pot no existir ni ser d’una altre manera. 

-Realitat virtual: Conjunt de percepcions i sensacions generades amb l’ajuda d’un suport tècnic (món 3).

-Món 2 (Popper): Realitat psíquica formada per pensaments, desitjos, records,... 

-Problema de la inducció: fet que no és clar ni justifica, com es poden obtenir lleis cientifiques vàlides per a tots els fenomen.

-Falsacionisme: salvació de la inducció, no s’obtenen conclusions universals a partir d’enunciats singulars o a l’inrevés. És a dir un enunciat es científic, si és refutable.

-Principi de verificació: Els enunciats científics no es poden verificar, si no que han de poder ser falsats, refutats.

-Paradigma: Concepció del món que comparteix una comunitat científica.

-Ciència normal: Períodes en que existeix una comunitat de científics que comparteix i accepta un paradigma determinat.

-Revolució científica: Procés de substitució d’un paradigma per un altre.

-Context de descobriment: Defensa que els aspectes socials són fonamentals en l’activitat científica.

-Anarquisme metòdic: No hi ha cap mètode totalment necessari i útil, si no que tots serveixen, tot s’hi val.

Activitat 9. Opinió, Creença i Saber

Aquest text ens parla de que quan algú te una opinió la resta no te perquè esta d’acord amb aquesta opinió.

En canvi si quan nosaltres pensem alguna cosa però no gosem afirmar-ho es pot dir que es una opinió subjectiva.

L'opinió es quan tenim falta d'informació tant objectiva com subjectiva. En canvi la creença és quan només tenim una veritat subjectiva, es a dir, el que creiem nosaltres però pot ser que els altres no ho pensen.

I el saber es allò del qual nosaltres estem segurs i per tant ho podem dir als altres.