Adeu

Doncs bé, ja hem arribat al final i espero que tot vagi bé, aquest blog ha sigut un seguiment de tots els meus comentaris i vull acabar-lo dient que m'ha agradat molt aquest curs i que espero que serveixi aquest blog per aquelles persones que ho necessitin. Adeu!

Activitat 56: La felicitat segons Mill

En aquest fragment el filòsof John Stuart Mill estableix un equilibri entre la satisfacció i la felicitat. Diu que una persona que la seva capacitat de gaudir es baixa serà molt més fàcil el fet que sigui feliç i aconsegueixi plaer i no una persona que sigui més benestant i tingui més capacitats de satisfer les seves necessitats d’una manera més fàcil.

La gent més dotada no pot disfrutar del mateix que la gent menys dotada. La frase que resumeix molt bé aquest coneixement és la de “Millor ser un home insatisfet que un porc satisfet, millor Sòcrates insatisfet que boig satisfet”.És a dir que Mill valora més tenir una vida basada en el coneixement i en les capacitats d’un mateix que una vida basada en una mentira tot i que no sabries la mentira que vius i series feliç.

Activitat 55: L'espai i el temps

Kant afirmà com a proposicions a priori, aquestes proposicions que són independents de l’experiència es visualitzen també quan diem que els objectes existeixen i a través de l’experiència, ens adonem de que ocupen un lloc en l’espai.

Kant va diferenciar l’espai en dos grups: el que és ocupat per les coses i l’espai en si.

Tots els objectes existeixen independentment de la nostra experiència, però si que es a través de l’experiència que ens adonem que estan allà, que ocupen un lloc en l’espai.

Per tant podem dir que tant el temps com l’espai estan condicionats per l’experiència

Activitat 54: Categories d'Aristòtil i Kant

CATEGORIES DE KANT

Planteja que les impressions de la realitat objectiva provoca en els nostres sentits la percepció d'un material caòtic i brut. Per poder ser creat ha de ser ordenat en seqüències temporals (segons, abans, ara, després) i en esquemes espacials (segons les tres dimensions) solament després d'aquest ordenament en què aquestes impressions poden ser captades en forma de sensacions, o sigui, les percepcions.

1. Causa : Tot allò que produeix o provoca un canvi en un altre.

2. Efecte : És el canvi provocat per la causa. I casualitat o relació casual és el procés mitjançant el qual la causa produeix efecte.

CATEGORIES D'ARISTÒTIL

Són aquelles que ens permeten distingir un subjecte o un altre. En certa manera representen un afinament de la percepció i de la descripció i, per això, pot augmentar o disminuir o augmentar la causa, i al mateix temps provocant, l'augment del nostre coneixement. Quan no podem distingir entre dos subjectes mitjançant les categories és molt probable que ens trobem davant el mateix subjecte.

Les 10 categories són:

1. Subjecte : Home, cavall…

2. Quantitat : De 2 colzes, de 3 colzes…

3. Qualitat : Blanco…

4. Relació : Triple, meitat, major…

5. Lloc : En el liceu, en a l'àgora…

6. Temps : Ahir, a l'any passat…

7. Situació : Jeure, estar assegut…

8. Condició : Va calçat, va vestit…

9. Acció : Tallar, cremar…

10. Passió : Ser tallat, ser cremat… 

Activitat 53: Tot el coneixement comença amb l’experiència

En aquest text Kant ens parla de l’origen del  nostre coneixement, d’on prové. Comenta que el nostre coneixement ha de provenir de l‘experiència.

Explica que hi ha unes impressions a posteriori, que són captades per nosaltres i són dependents de l'experiència, però tot i captar les impressions pels sentits, hem de tenir una ubicació en el temps i l'espai.

Kant segueix dient que encara que el coneixement provingui de fora de l’experiència, és la nostra ment la que ordena els conceptes, els analitza i els estudia i a partir d’aquí pot obtenir un coneixement clar d’alguna cosa.

Quan tu veus una  cadira, saps que la cadira està allà i ho saps perquè ho penses perquè ho entens perquè la teca ment veu la taula com se li mostra però se li pot mostrar perquè té sentits per captar-la. . Els sentits capten les impressions, i la teva ment relaciona tot el captat, per tant l'origen del coneixement es troba en l'experiència.

Finalment parla de si hi ha algun coneixement a priori, que pugui ser conegut sense necessitat de l’experiència i a aquets coneixements els anomena idees de raó.

Activitat 52: Resposta a la pregunta: Què és la Il·lustració?

Kant diu que la il·lustració és aquell moment en que l’home aconsegueix sortir de la minoria d’edat, durant la qual no pot fer res per ell mateix sinó que depen d’una persona adulta, una persona major d’edat, necessita l’ajuda d’un altre, i quan passa a valer-se per si sola.

Per arribar a la il·lustració ens hem de valer per nosaltres mateixos.La covardia i la mandra  provoquen que l’home no pugui avançar, i no es valdrà per si mateix.

No tots els homes aconsegueixen fer aquest pas de sortir de la minoria d’edat i molts d’ells surten però d’una manera insegura.A la il·lustració el segueix la llibertat el fet d’utilitzar la raó pròpia.

Kant dona tres exemples : S’està en un estat de minoria quan un llibre ocupa el lloc de l’enteniment, quan un guia espiritual ocupa el lloc de la consciència, quan un metge decideix en el nostre lloc sobre el nostre propi règim.Kant afirma que queda molt perquè hi hagi una majoria d’edat col·lectiva.

Activitat 51: La moral de Hume

La filosofia moral de Hume la tracta a la Investigació sobre el principis morals. En aquest fragment ens exposa la seva teoria de la moral basada en el sentiment. És aquest que dona a passions, emocions i volicions o també a la desaprovació davant una acció. Cal destacar que es tractat d’una nova concepció de la moral, ja que tradicionalment la filosofia, la metafísica concretament, havia establert el fonament de la moralitat en la raó humana, ja que segons ells es podien resoldre els dilemes morals i determinar el que hem de fer.

També diu que la virtut és tota accio o qualitat mental que ofereix a la persona el sentiment plaent de l’aprovació, mentre que el vici és totalment el contrari.

D’altra banda crítica la metafísica com a coneixement així com la seva capacitat per establir les regles basades en la raó per dir allò que està bé o malament.

Cal distingir la moral de Hume basada en el sentiment i la simpatia, amb la moral dels racionalistes i la metafísica basada en la raó i les regles. Per últim cal diferenciar la ètica materialista de Hume diferenciada de la ètica formal de Kant.