Activitat 27: Dilemes morals de la pàgina 206

dimecres, 25 de maig del 2011

DILEMA 1:

-És correcte mentir per protegir a algú ? Si es per protegir a algú sí, però en aquet cas no.
Què és abans: protegir un fill perquè no pateixi o que un fill no cometi una injustícia encara que pateixi ? Primer al teu fill, però en aquest cas es millor que el fill no cometi la injustícia.
-El fi “aprovar” justifica tots els mitjans ? No, ja que en aquesta situació estaries fent trampes per aprobar.

-La intenció de la mare d’en Lluís és bona ? Sí, ja que ella com a mare l'únic que vol es que el seu fill sigui feliç ella.

-Podem tenir bones intencions i que les conseqüències d’allò que fem siguin perjudicials? I a la inversa ? Sí, nosaltres podem fer diverses acción que a nosaltres ens semblin correctes, però això no vol dir que aquesta acció sigui la correcta.

-Quines conseqüències pot tenir per a la personalitat d’en Lluís adquirir aquest costum ? En Lluís acabarà sent una persona concentida i que quan sigui l'hora de que ell sol s'hagi d'enfrontar a una situacó no sabra ja que tota la vida la seva mare li a donat tot mastegat.

-Quines conseqüències pot tenir per a en Lluís que la seva mare el protegeixi sempre ? En Lluís no se sabra defensar ell sol a les diferents situacions que se li presentaran durant la vida.

-És comparable la conducta d’en Lluís a “copiar en els exàmens” ? Què és millor aprovar amb trampes o suspendre amb trampes ? Si que es comparable ja que ens els dos casos esta fent trampes igual. Jo crec que cap de les dos coses esta bé perquè ens els dos casos has fet trampes però posats a escullir crec que es millor aprovar amb trampes.

DILEMA 2

-L’Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat ? Per què ? No hauria de canviar de feina ja que si ell deixa aquella feina, una altre persona la ocupara i per tant igualment es seguirien talant arbres.

-Tenim obligacions amb les generacions futures ? Sí, el que hauríem de fer ara es procurar que les seguents generacions es trobesin el món tal i com ens l'hem trobat nosaltres o inclús una mica millor.

-Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència ? Per què ? No ja que cadascú té els seus propis recursos per sobreviure.

-Com es pot resoldre el conflicte entre els drets dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els “pulmons” de la terra ? Apliacnt un equilibri.

-De qui són responsabilitat els problemes mediambientals ? Dels governs ? Dels individus ? Per què ? Jo crec que es de tots ja que tothom aprofitem els recursos per sobreviure.

-Què hi diria un utilitarista ? Que en l’Alfons hauria de deixar la feina, ja que des de la seva postura s’ha d’intentar proporcionar la màxima felicitat per al major nombre de persones.

Activitat 26: Comentari de text pàgina 183 i biogràfia de Sèneca

divendres, 20 de maig del 2011

Biografia de Seneca
Luci Anneu Sèneca, usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove fou un filòsof romà, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina. Nascut a Corduba (l'actual Còrdova), Sèneca fou el segon fill d'Hèlvia i Marc (Luci) Anneu Sèneca, un ric retòric conegut com a Sèneca el vell. El seu germà gran, Luci Juni Gal·lió, fou procònsol a l'Acaia (on segons antics documents cristians es va trobar amb l'apòstol Pau cap al 52). Sèneca fou l'oncle del poetaLucà, a través del seu germà petit, Marc Anneu Mela.
La tradició diu que va ser un nen malaltís, i que estudià a Roma. Aprengué retòrica, i fou iniciat en la filosofia estoica per Àtal i Sotió. Degut a la seva malaltia s'estigué a Egipte des del 25 al 31 per ser curat.
En tornar, s'establí amb èxit com advocat. Cap a l'any 37 per poc morí, degut a problemes amb l'emperador Calígula, que només li perdonà la vida perquè pensava que la seva mala salut acabaria amb ell. L'any 41, Valèria Messal·lina, esposa de Claudi, convencé el seu marit de desterrar Sèneca a Còrsega acusat d'adulteri amb Júlia Livil·la. Passà aquest exili ocupat en la l'estudi de la natura i la filosofia, i escrigué les Consolacions.
L'any 49, la nova dona de Claudi, Agripina, el cridà a Roma per educar el seu fill, Luci Domici Aenobarb, que esdevindria l'emperador Neró. Després de l'assassinat de Claudi el 54, l'emperadriu assegurà el tron pel seu fill Neró, en comptes del seu fillastre Britànic.
Els seus primers cinc anys, el quinquennium Neronis, Neró governà sàviament sota la influència de Sèneca i del prefecte pretorià, Sext Afrani Burre. Però aquests aviat perderen la influència, i el seu regnat esdevingué tirànic. Amb la mort del prefecte l'any 62, Sèneca es retirà, per poder dedicar-se a estudiar i escriure.
El 65 fou acusat d'implicar-se en un complot per matar l'emperador, la Conspiració de Pisó. Sense cap judici, Neró li ordenà de suïcidar-se. Tàcit ens narra la seva mort. A la seva dona, Pompeia Paulina, que intentà també matar-se, li fou ordenat per Neró de viure.

Comentari


Sèneca diu que quan es manté intactes les caracteristiques naturals de quan neix, es a dir, es viu tal i com la natura vol però sense deixar-se influenciar per les coses externes, coses artificials que fan que perdem la llibertat i no poguem guia la nostra guia, quan aconseguim tot això serem lliures i per tant serem feliços.
Segons Sèneca, ser lliure es evitar els factors externs, que si ho comparem amb els deterministas, són la cara i la creu ja que el primer diu que s'ha de ser lliure però els segon parla de que al estar determintats ens em de deixar influenciar per les coses externes.

Activitat 25: La llibertat interior, font de felicitat

dilluns, 9 de maig del 2011

En aquest fragment del llibre “Manual” o “Enquiridió” del filòsof grec Epictet, segons ell, hi han dos coses, unes les quals les tenim en el nostre dmini i d’altres que no, les coses que tenim en el nostre domini son les que ens proporcionen la felicitat per naturalesa com la llibertat. Encara que les coses que no tenim al nostre domini son les que no ens proporcionen la felicitat com carrecs, riquesa…

Epictet diu que no ens hem de deixar portar per aquestes coses que no estan sota el nostre domini, aquestes coses ens acabaran enganyant i l'únic que ens portaran seran sentiments negatius que tan ens afectaran a nosaltres com als que ens envolten.




Biografia


Epictet va ser un filòsof grec, de l'escola estoica, que va viure part de la seva vida com a esclau a Roma. Fins a on se sap, no va deixar obra escrita, però dels seus ensenyaments es conserven un Enchyridion o 'Manual', i uns Discursos, editats pel seu deixeble Flavio.


 

Activitat 25: La llibertat interior, font de felicitat

En aquest fragment, segons Epictet hi han dos coses, unes les quals les tenim en el nostre dmini i d’altres que no, les coses que tenim en el nostre domini son les que ens proporcionen la felicitat per naturalesa com la llibertat. Encara que les coses que no tenim al nostre domini son les que no ens proporcionen la felicitat com carrecs, riquesa…

Epictet diu que no ens hem de deixar portar per aquestes coses que no estan sota el nostre domini, aquestes coses ens acabaran enganyant i l'únic que ens portaran seran sentiments negatius que tan ens afectaran a nosaltres com als que ens envolten.

Epictet va ser un filòsof grec, de l'escola estoica, que va viure part de la seva vida com a esclau a Roma. Fins a on se sap, no va deixar obra escrita, però dels seus ensenyaments es conserven un Enchyridion o 'Manual', i uns Discursos, editats pel seu deixeble Flavio 

Activitat 24: Comparació Aristotil i Epicur

diumenge, 1 de maig del 2011

MODELS DE FELICITAT:


Filosofia d’Aristòtil

Filosofía d’Epicur

-Creu que la felicitat s’adquireix sentint-se autorealitzat. I poder assolir les pròpies metes. (Eudemonisme)

-Aristòtil busca el plaer però creu que ve donat per la autorealització i no per altres coses com creu Epicur.

-Busca la funció del home , pensa que el que es bó i el bé estan en la funció. Pertant busca si hi ha alguna funció que li sigui pròpia.

-No escollim per cercar el plaer sino que apartir de els fets el trobarem.

-No cerca la felicitat en l’autorealització.


-Per a ell la concepció de la felicitat és experimentar plaer i aconseguir evitar el dolor. (hedonisme)

-No busca la funció del home ja que no creu en l’autorealització com a font de la felicitat.

-Sino què partim de tota elecció i jutgem  tot amb la sensació per tal d’adquirir aquest plaer reconegut com el be primer i connatural.