Activitat 10: Definicions Tema 2

-Noema: Objecte de la consciència segons la fenomenologia.

-Prejudici: judici previ que hem adquirit per educació, cultura i socialització.

-Ignorància: Estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.

-Autoritat: Criteri de veritat en el qual s’accepta una afirmació com a certa perquè prové d’algú a qui se lo concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria. 

-Coherència lògica: Criteri logicomatemàtic que consisteix a comprovar que no hi ha contradicció entre els enunciats que pertanyen a un mateix sistema.

-Adequació: Relació especial d’ajust entre l’objecte i el subjecte.

-Utilitat: Per una banda operativitat en la resolució de problemes i per l’altra conseqüències beneficioses.

-Consens: Acord entre una comunitat d’interlocutors.

-Contingència: Allò que és, però pot deixar de ser i pot no haver estat.

-Necessitat: Quelcom que és absolutament real i com que existeix no pot no existir ni ser d’una altre manera. 

-Realitat virtual: Conjunt de percepcions i sensacions generades amb l’ajuda d’un suport tècnic (món 3).

-Món 2 (Popper): Realitat psíquica formada per pensaments, desitjos, records,... 

-Problema de la inducció: fet que no és clar ni justifica, com es poden obtenir lleis cientifiques vàlides per a tots els fenomen.

-Falsacionisme: salvació de la inducció, no s’obtenen conclusions universals a partir d’enunciats singulars o a l’inrevés. És a dir un enunciat es científic, si és refutable.

-Principi de verificació: Els enunciats científics no es poden verificar, si no que han de poder ser falsats, refutats.

-Paradigma: Concepció del món que comparteix una comunitat científica.

-Ciència normal: Períodes en que existeix una comunitat de científics que comparteix i accepta un paradigma determinat.

-Revolució científica: Procés de substitució d’un paradigma per un altre.

-Context de descobriment: Defensa que els aspectes socials són fonamentals en l’activitat científica.

-Anarquisme metòdic: No hi ha cap mètode totalment necessari i útil, si no que tots serveixen, tot s’hi val.